Suicidi Interestel·lar
Si acceptem la premisa que la consciència d'un ser rau en un aspecte purament materialista. És a dir, la configuració d'un conjunt determinat de mol·lècules com a conseqüència d'una sèrie de fets formen els records, vivències i personalitat d'un individu.
I imaginant que existeix un mitjà de transport interestel·lar basat en les equacions d'Einstein-Rosen bridge, com podria ser l'exemple de la porta estel·lar de la sèrie de televisó Stargate. Molt resumidament, un dispositiu que al ser creuat per un individu, descomposa els àtoms que el formen i els torna a organitzar en la mateixa distribució a l'altra costat de la porta.
Considerem doncs, creuariem aquesta porta?
Hi ha diverses valoracions a tenir present. Per exemple, un àtom d'hidrogen és igual a un altre àtom d'hidrogen. Així doncs, no importa quins siguin aquests àtoms sempre i quan compleixin que siguin del mateix tipus, la mateixa quantitat i ordenats tal com estàven tot just abans que l'invidiu creués la porta. Copiar la distribució original.
Sembla que podem reconstruir una còpia a l'altre costat de la porta. Si podem fer una, potser podem fer dues, tres, quatre... Quina és l'original? Creuar la porta implica acceptar ser descomposats i ser reconstruits a l'altra banda. És com aceptar suicidar-nos i aparèixer copiats al creuar la porta. La persona que aparèix a l'altre costat som nosaltres?
Aleshores... considerem doncs, creuariem aquesta porta? -Jo No. És un suicidi!
Però anem una mica més enllà. Recolcem aquest pensament introduïnt el concepte de regeneració des d'un punt de vista biològic. Així com també en altres entitats biològiques, trobem que la regeneració en humans ens porta exemples com que els ossos es regeneren per complet cada deu anys. Els àtoms que composen l'os han estat reemplaçats i distribuits una altra vegada. La pell realitza aquest procés cada dues setmanes aproximadament.
La distribució dels nostres àtoms està en continus moviment. Som una variació de nosaltres mateixos a cada instant. Però no resulta obvi percebre aquest fet. Ni tan sols som una còpia idèntica. Som una contínua acumulació de canvis.
Tanmateix és més fàcil si recordem que anem a dormir. Periòdicament acceptem voluntàriament anar a dormir tot i que l'individu que desperta és una mena de còpia de nosaltres. Cada despertar, una copia modificada obre els ulls i s'ha d'enfrentar a tot allò que un individu anterior li ha deixat preparat. I d'igual manera, aquest individu en el seu altruisme o la seva negligència, prepararà un escenari que haurà de resoldre un de pròxim.
Arribats en aquest punt... considerem doncs, creuariem aquesta porta? -Jo Sí. Ho faig cada dia!
I imaginant que existeix un mitjà de transport interestel·lar basat en les equacions d'Einstein-Rosen bridge, com podria ser l'exemple de la porta estel·lar de la sèrie de televisó Stargate. Molt resumidament, un dispositiu que al ser creuat per un individu, descomposa els àtoms que el formen i els torna a organitzar en la mateixa distribució a l'altra costat de la porta.
Considerem doncs, creuariem aquesta porta?
Hi ha diverses valoracions a tenir present. Per exemple, un àtom d'hidrogen és igual a un altre àtom d'hidrogen. Així doncs, no importa quins siguin aquests àtoms sempre i quan compleixin que siguin del mateix tipus, la mateixa quantitat i ordenats tal com estàven tot just abans que l'invidiu creués la porta. Copiar la distribució original.
Sembla que podem reconstruir una còpia a l'altre costat de la porta. Si podem fer una, potser podem fer dues, tres, quatre... Quina és l'original? Creuar la porta implica acceptar ser descomposats i ser reconstruits a l'altra banda. És com aceptar suicidar-nos i aparèixer copiats al creuar la porta. La persona que aparèix a l'altre costat som nosaltres?
Aleshores... considerem doncs, creuariem aquesta porta? -Jo No. És un suicidi!
Però anem una mica més enllà. Recolcem aquest pensament introduïnt el concepte de regeneració des d'un punt de vista biològic. Així com també en altres entitats biològiques, trobem que la regeneració en humans ens porta exemples com que els ossos es regeneren per complet cada deu anys. Els àtoms que composen l'os han estat reemplaçats i distribuits una altra vegada. La pell realitza aquest procés cada dues setmanes aproximadament.
La distribució dels nostres àtoms està en continus moviment. Som una variació de nosaltres mateixos a cada instant. Però no resulta obvi percebre aquest fet. Ni tan sols som una còpia idèntica. Som una contínua acumulació de canvis.
Tanmateix és més fàcil si recordem que anem a dormir. Periòdicament acceptem voluntàriament anar a dormir tot i que l'individu que desperta és una mena de còpia de nosaltres. Cada despertar, una copia modificada obre els ulls i s'ha d'enfrentar a tot allò que un individu anterior li ha deixat preparat. I d'igual manera, aquest individu en el seu altruisme o la seva negligència, prepararà un escenari que haurà de resoldre un de pròxim.
Arribats en aquest punt... considerem doncs, creuariem aquesta porta? -Jo Sí. Ho faig cada dia!